Ordenanza de Abrera,sobre Instalaciones de Energia Solar.
ORDENANÇA T-3/C-1 REGULADORA DE LA INCORPORACIÓ DE SISTEMES DE CAPTACIÓ D'ENERGIA
SOLAR A LES CONSTRUCCIONS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS I JUSTIFICACIÓ
L’energia solar constitueix una font de les anomenades energies renovables i que com a tal s’emmarca en el sí de la
Unió Europea. El nostre país es, sens dubte, privilegiat per obtenir aquesta energia alternativa. La demanda energètica
fa que cada cop sigui més necessari assolir fonts energètiques renovables que no malmetin els recursos naturals i
contribueixin a disposar de més possibilitats per gaudir d’unes condicions
ecològiques més sostenibles.
El sisè programa ambiental de la Unió Europea preveu que el 21% de l’energia que es consumeixi provingui de fonts
alternatives. Actualment només és el 3% com a promig a tot el territori europeu.
Assolir aquest percentatge del 21% de les fonts renovables és sens dubte un compromís i també una necessitat que de
manera reiterada s’ha manifestat a totes les instàncies europees. No en va la Unió Europea ha fet seu també el Protocol
de Kyoto que preveu que per arribar a assolir els seus objectius es absolutament indispensable la utilització de les
energies renovables.
La nostra situació geogràfica és molt privilegiada per obtenir energia solar i poder satisfer necessitats energètiques
immediates. Malauradament però encara no s’instrumenten amb la deguda precisió actuacions concretes per garantir
que de manera sistemàtica les obres de nova edificació, els canvis d’usos i, fins i tot, les de rehabilitació dels edificis,
incorporin mesures que ho facin possible.
El paper dels ajuntaments i del món local en general, és essencial per contribuir a obtenir més nivell de sostenibilitat,
doncs no oblidem que la mateixa Unió Europea ha reiterat que l’actuació dels poders locals en la problemàtica
ambiental es del tot imprescindible i “prima facie” constitueix el graó fonamental per a l’actuació pública.
Certament l’energia solar com aprofitament energètic no està prevista a cap norma supralocal que determini amb tota
claredat l’àmbit competencial dels ens locals però això no constitueix cap inconvenient ni obstacle perquè es puguin
redactar ordenances municipals que tinguin com a finalitat garantir que determinades actuacions , en especial les
d’obra nova, modificacions d’usos i de rehabilitació , es porten a terme garantint l’ús de l’energia solar mitjançant les
instal·lacions oportunes a les mateixes edificacions.
L’actuació dels ens locals es cabdal doncs en la intervenció de les actuacions que poden contribuir a optimitzar l’ús de
l’energia solar. Així doncs no podem defugir del seu paper fonamental en la intervenció de les actuacions urbanístiques i
que, per descomptat, comporta també una connexió amb tota la normativa d’edificació, de medi ambient, de sanitat i
d’urbanisme.
La intervenció dels ens locals, tot i la manca de normativa autonòmica i bàsica, ve justificada sens dubte per la
capacitat i atribucions dimanants del principi d’autonomia local constitucionalment consagrat.
En aquest sentit ens assembla que no podem defugir de la referència obligada al Consell d’Estat que en el seu dictamen
de 23 de febrer de 1995 fa al respecte de l’autonomia local i quan textualment senyala : “Sobre la base de la autonomía
constitucionalmente garantizada (Art. 140 CE), como se ha dicho, la vigente legislación de Régimen Local reconoce
potestad normativa y sancionadora a los Entes Locales en cuestión… En efecto , no existiría autonomía municipal si
fuese la ley estatal o autonómica la que estableciera el contenido normativo de la misma, por ejemplo , en este campo
delas infracciones y las sanciones. Y tampoco existiría esta autonomía sí, al no hacer tal cosa la ley, se negase la
potestad de normar y sancionar que en general se reconoce a dichos Entes”.
D'altra banda, la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme (LUC) de la Generalitat de Catalunya, atribueix expressament
als municipis competències de regulació en matèria d'urbanització i edificació.
La competència per dictar aquestes ordenances dimana tant del marc constitucional com també de la pròpia Llei de
Bases de Règim Local (Llei 7/85), arts. 25 i 26 i de la Llei Municipal de Règim Local de Catalunya (Llei 8/87), arts. 63 i
64 i del text refós de Règim Local RDL 781/86 , art. 55, que sens dubte possibiliten la potestat reglamentària i
sancionadora.
Els ens locals són els grans protagonistes de la protecció ambiental i resten vinculats a l’igual que la resta de poders
públics per instrumentar mesures de protecció i regulació encaminades a l’assoliment de condicions més sostenibles pel
nostre entorn.
TÍTOL - NORMES TÈCNIQUES ESPECIALITZADES (T/3)
Capítol 1 - Regulació de la incorporació de sistemes de captació d’energia solar a les construccions
3-1-00. Preàmbul del capítol
La present regulació, en síntesi, té per finalitat garantir que determinades actuacions, en especial les d’obra nova,
modificacions d’usos i de rehabilitació , es porten a terme garantint l’ús de l’energia solar mitjançant les instal•lacions
oportunes a les mateixes edificacions.
3-1-01. Article: Objecte
L’objecte d’aquesta Ordenança és regular la incorporació obligatòria de sistemes de captació i utilització d’energia solar
activa de baixa temperatura per a la producció d’aigua calenta sanitària als edificis i a les construccions situats en el
terme municipal d'Abrera que compleixin les condicions fixades en aquesta ordenança.
3-1-02. Article: Edificacions afectades
Les determinacions d’aquesta Ordenança són d’aplicació als supòsits en els quals concorrin conjuntament les
circumstàncies següents:
A. Realització de noves edificacions o construccions o bé rehabilitació, reforma integral o canvi d’ús de la totalitat de
l’edifici o de les construccions existents, tant si són de titularitat pública com privada. Hom inclou els edificis
independents que pertanyen a instal·lacions complexes.
B. Que l’ús de l’edificació es correspongui amb algun dels previstos a l’article següent.
C. Quan sigui previsible un volum de demanda diària d’aigua calenta sanitària, l’escalfament de la qual comporti una
despesa superior a 160 MJ útils diaris, en càlcul de mitjana anual.
D. També s’aplicaran les determinacions d’aquesta ordenança a les piscines de nova construcció, tal com preveu l’article
3-1-03.
3-1-03. Article: Usos afectats
A. Els usos en què cal preveure la instal•lació de captadors d’energia solar activa de baixa temperatura per a
l’escalfament d’aigua calenta sanitària, són:
- Habitatge
L’habitatge és l’edifici o la part de l’edifici destinat a allotjament o residència familiar.
S’estableixen, sense perjudici de la normativa urbanística, les categories d’habitatge següents:
a) Unifamiliar. És el situat en una parcel·la independent, en un edifici aïllat o agrupat horitzontalment amb un altre
habitatge o d’ús diferent, i amb accés exclusiu.
b) Plurifamiliar. És l’edifici constituït per habitatges amb accés i elements comuns. S’inclouen en aquesta categoria els
apartaments o els habitatges de superfície i programa funcional reduït.
- Residencial
a) És l’ús que correspon als edificis destinats a allotjaments comunitaris, com ara residències, asils, llars d’avis, de
matrimonis o de joventut i a allotjaments temporals, com poden ser hotels, apartahotels, motels i, en general, els del
ram de hostaleria.
b) Hom inclou en l’ús residencial el relatiu a la residència mòbil que es desenvolupa en espais lliures d’edificació amb
serveis complementaris, com ara càmpings, caravanings o similars.
- Sanitari
a) Ús sanitari és el corresponent al tractament o als allotjaments de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques,
dispensaris, consultoris i similars.
b) També s’inclouen en l’ús sanitari les clíniques veterinàries i els establiments similars.
- Esportiu
Hom inclou en aquest ús els locals o els edificis condicionats per a la pràctica i l’ensenyament de la cultura física i
l’esport.
- Comercial
Hom inclou, exclusivament, els establiments on es desenvolupa l’activitat d’elaborar i vendre begudes i productes
alimentaris per al consum directe en els mateixos locals i que a l’interior no instal·lin fonts acústiques (musicals,
ambientals, etc.) que produeixin un nivell sonor superior a 68 dB. En concret, l’ús que s’inclou en la present Ordenança
es refereix als establiments de restauració mixta, dins dels quals s’autoritza la instal·lació de forns o cuines de qualsevol
tipus, amb les instal·lacions d’extracció de fums i les condicions de seguretat prescrites a la normativa vigent.
- Industrial
En general, si cal aigua calenta per al procés i, també, quan sigui preceptiva la instal·lació de dutxes per al personal.
- Altres usos
Qualsevol altre que comporti l’existència de menjadors, cuines, o bugaderies col·lectives.
B. L’Ordenança s’aplicarà, també, a les instal·lacions per a l’escalfament de l’aigua dels vasos de les piscines cobertes
climatitzades amb un volum d’aigua superior a 100 m3. En aquests casos, l’aportació energètica de la instal·lació solar
serà, com a mínim del 60% de la demanda anual d’energia derivada de l’escalfament de l’aigua del vas. L’escalfament
de piscines descobertes només es podrà realitzar amb sistemes d’aprofitament de l’energia solar.
C. Aquesta Ordenança s’aplicarà a les instal·lacions industrials que utilitzin aigua calenta de procés, sempre que la
mitjana de consum energètic per a l’escalfament de l’aigua des de la temperatura de la xarxa o subministrament propi
fins a 60 ºC (o la temperatura d’ús, si és inferior a 60 ºC) superi 160 MJ/dia.
3-1-04. Article: Responsables del compliment d’aquesta Ordenança
Són responsables del compliment d’allò que s’estableix en aquesta Ordenança el promotor de la construcció o de la
reforma, el propietari de l’immoble afectat o bé el facultatiu que projecta i/o dirigeix les obres, en l’àmbit de les seves
facultats. També és subjecte obligat per l’Ordenança el titular de les activitats que s’hi duen a terme als edificis o a les
construccions que disposen d’energia solar (Art. 72 Llei 24/91 de l’Habitatge).
3-1-05. Article: Principi de millor tecnologia disponible
L’aplicació d’aquesta Ordenança es farà en cada cas d’acord amb la millor tecnologia disponible.
L’ajuntament dictarà les disposicions o resolucions adients per adaptar les previsions tècniques d’aquesta Ordenança als
canvis tecnològics que es puguin produir.
3-1-06. Article: Requisits formals a incorporar a les llicències d’obres o d’activitat
A. A la sol•licitud de la llicència d’obres (o de l'autorització, llicència o permís mediambiental) caldrà acompanyar un
annex tècnic (o apartat descriptiu dins del propi projecte tècnic de l'obra), de la instal·lació d’energia solar, amb els
càlculs analítics escaients per justificar el compliment d’aquesta Ordenança.
B. L’esmentat annex tècnic (o informació descriptiva) d’energia solar, formarà part integrant (o incorporada) del
projecte executiu de construcció, rehabilitació, adequació, reforma o canvi d’us de l’habitatge, que regula l'article 4 de
la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’edificació; i , en conseqüència, la seva tramitació es farà
conjuntament amb l'esmentat projecte executiu de l'obra, formant part del contingut de l’autorització o llicència d’obres
o usos corresponent les determinacions que es fixin.
C. El funcionament de les instal·lacions d’energia solar no podrà posar-se en marxa fins que no s’acrediti la presentació
del certificat de compliment de mesures, realitzat segons el model d’apèndix 06.1 del Reglament d’instal·lacions
tèrmiques als edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE), aprovats per Reial Decret
1751/1998, de 31 de juliol (BOE de 5.08.98 i correcció d'errades BOE núm. 259, de 29.10.98), redactat per tècnic
competent.
3-1-07. Article: Sistema adoptat
A. El sistema a instal·lar constarà del subsistema de captació mitjançant captadors solars, amb aigua en circuit tancat,
del subsistema d’intercanvi entre el circuit tancat del captador i l’aigua de consum, del subsistema d’emmagatzematge
solar, del subsistema de suport amb altres energies i del subsistema de distribució i consum.
Excepcionalment, en el cas de les piscines, es podrà emprar un subsistema col·lector en circuit obert, sense
intercanviador i sense dipòsit d’emmagatzematge, en la mesura que el vas de la piscina en faci les funcions.
B. En les instal·lacions només podran emprar-se col·lectors homologats per una entitat degudament habilitada. Al
projecte, caldrà aportar-ne la corba característica i les dades de rendiment. En tots els casos s’haurà de complir el RITE,
en especial, els seus capítols ITE 10.1, Producció d’ACS mitjançant sistemes solars actius, i ITE 10.2, Condicionament
de piscines, així com els Criteris de Qualitat i Disseny d’Instal·lacions d’Energia Solar per a Aigua Calenta i Calefacció de
l'Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya (APERCA).
3-1-08. Article: Càlcul de la demanda i paràmetres bàsics
A. Els paràmetres que cal utilitzar per calcular la instal·lació són els següents:
- Temperatura de l’aigua freda, tant si prové de la xarxa pública com del subministrament propi: 10ºC, llevat que es
disposi dels valors de la temperatura real mensual de l’aigua de la xarxa, mitjançant una certificació de l’entitat
subministradora.
- Temperatura mitjana de l’aigua calenta: 45ºC.
- Temperatura de disseny per a l’aigua del vas de les piscines cobertes climatitzades: les establertes al Reglament
d’instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE, ITE 10.2.1.2., temperatura de l’aigua).
- Fracció percentual (DA) de la demanda energètica total anual, per a aigua calenta sanitària, a cobrir amb la
instal·lació de captadors solars de baixa temperatura: 60%, d’acord amb la fórmula següent:
DA = [A / (A + C)] * 100
(on A és l’energia termosolar subministrada als punts de consum, i C és l’energia tèrmica addicional, procedent de fonts
energètiques tradicionals de suport, aportada per cobriment de les necessitats).
- Fracció percentual (DA) de la demanda energètica total anual, per a l’escalfament d’aigua de les piscines cobertes
climatitzades a cobrir amb la instal·lació de captadors solars de baixa temperatura: 60%.
B. Tal i com s’ha dit a l’article 3-1-03, aquesta Ordenança s’aplicarà a les instal·lacions industrials que utilitzin aigua
calenta de procés, sempre que la mitjana de consum energètic per a l’escalfament de l’aigua, des de la temperatura de
la xarxa o subministrament propi fins a 60ºC (o la temperatura d’ús, si és inferior a 60ºC), superi 160 MJ/dia.
La demanda energètica per a l’escalfament de l’aigua de procés a cobrir mitjançant els captadors solars serà, com a
mínim, del 60% del total necessari.
C. D’acord amb les circumstàncies l’ajuntament pot augmentar aquests paràmetres en allò referent al grau de cobertura
de la demanda d’aigua sanitària per part del sistema de captació d’energia solar, fins a arribar a un 80%.
3-1-09. Article: Paràmetres específics de consum per a habitatges
A. Al projecte es considerarà un consum mínim d’aigua calenta a la temperatura de 45ºC o superior, de 140 litres per
habitatge tipus i dia (mitjana anual, a partir d’un consum de 35 litres/habitant/dia), equivalent després de rendiments a
21 MJ per dia i habitatge tipus.
B. S’entén per habitatge tipus, aquell que correspon a un programa funcional de quatre persones, d’acord amb el
criteris que s’estableixen a les Normes Urbanístiques i d'habitabilitat objectiva. Per a habitatges amb altres programes
funcionals caldrà considerar el consum que resulti d’aplicar el criteri de proporcionalitat, segons el nombre de persones
que legalment correspongui al seu programa funcional, d’acord amb l’expressió següent:
Ci = 140 * P/4
On Ci és el consum d’aigua calenta sanitària per al disseny de la instal·lació, expressat en litres/dia corresponent a
l’habitatge, i P és el nombre de persones del programa funcional de l’habitatge en qüestió.
C. Per a instal·lacions col·lectives en edificis d’habitatges, el consum d’aigua calenta sanitària a efectes del dimensionat
de la instal·lació solar es calcularà d’acord amb l’expressió següent:
C = f * Σ Ci
On C és el consum d’aigua calenta sanitària per al disseny de la instal·lació, expressat en l/dia, corresponent a tot
l’edifici d’habitatges, Σ Ci és la suma dels consums Ci de tots els habitatges de l’edifici, calculats segons la fórmula
indicada anteriorment, f és un factor de reducció que es determina d’acord amb el nombre d’habitatges de l’edifici (n),
segons la fórmula següent:
f = 1 si n ≤ 10 habitatges
f = 1,2 - (0,02 * n) i 10 < f =" 0,7" azimut =" 0º)">
