1
ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA IMPLANTACIÓ DE SISTEMES DE CAPTACIÓ D’ENERGIA SOLAR PER A USOS TÈRMICS EN LES EDIFICACIONS
PREÀMBUL
La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, atribueix al
municipi la potestat normativa per dictar ordenances dins l’àmbit de les seves
competències, entre les quals, segons l’article 25.2.f), s’inclou la matèria de protecció
del medi ambient.
La normativa que s’estableix a través de la present Ordenança té la naturalesa de
regulació ambiental en l’àmbit municipal sens perjudici de la que la Generalitat de
Catalunya pugui establir en desplegament de la legislació bàsica de l’Estat.
En el sentit esmentat, els títols competencials de l’Estat per aprovar les bases del
règim energètic i la legislació bàsica en matèria de protecció del medi ambient i els
de la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament normatiu i l’establiment de
normes addicionals de protecció, no exclouen la competència normativa dels
municipis per regular mesures d’estalvi i ús eficient de l’energia que, dins el marc de
desenvolupament urbanístic sostenible instaurat per la nova Llei 2/2002,
d’Urbanisme, conjuminin les necessitats de creixement amb la preservació dels
recursos naturals, a fi de procurar garantir la qualitat de vida amb una visió de futur.
D’altra banda, segons l’article 3 de la Llei Estatal 38/1999 d’ordenació de l’edificació,
l’adopció de mesures d’estalvi energètic (apartat C.3) constitueix un dels requisits
bàsics que han de complir els edificis, sens perjudici que la concreció de les corresponents
mesures s’haurà d’establir en un codi tècnic de l’edificació que ha de ser
aprovat com a reglament estatal, segons preveu l’article 3.2) i la disposició final
segona de la susdita Llei.
La pròpia Llei Estatal 38/1999 determina que el codi tècnic de l’edificació és un marc
normatiu que estableix les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i de les seves
instal·lacions, sense comportar una regulació exhauridora de les exigències
tècniques de l’edificació. En aquesta línia, la pròpia Llei en l’article 3.2) preveu que el
codi tècnic de l’edificació podrà ser completat amb les exigències d’altres normatives
dictades per les administracions competents i que haurà de ser actualitzat
periòdicament d’acord amb l’evolució de la tècnica i la demanda de la societat en
matèria de necessitats energètiques. Així doncs, deixa un espai obert a l’eventual
regulació que adoptin les comunitats autònomes i els municipis sobre exigències
tècniques dels edificis.
2
Article 1. OBJECTE
municipi la potestat normativa per dictar ordenances dins l’àmbit de les seves
competències, entre les quals, segons l’article 25.2.f), s’inclou la matèria de protecció
del medi ambient.
La normativa que s’estableix a través de la present Ordenança té la naturalesa de
regulació ambiental en l’àmbit municipal sens perjudici de la que la Generalitat de
Catalunya pugui establir en desplegament de la legislació bàsica de l’Estat.
En el sentit esmentat, els títols competencials de l’Estat per aprovar les bases del
règim energètic i la legislació bàsica en matèria de protecció del medi ambient i els
de la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament normatiu i l’establiment de
normes addicionals de protecció, no exclouen la competència normativa dels
municipis per regular mesures d’estalvi i ús eficient de l’energia que, dins el marc de
desenvolupament urbanístic sostenible instaurat per la nova Llei 2/2002,
d’Urbanisme, conjuminin les necessitats de creixement amb la preservació dels
recursos naturals, a fi de procurar garantir la qualitat de vida amb una visió de futur.
D’altra banda, segons l’article 3 de la Llei Estatal 38/1999 d’ordenació de l’edificació,
l’adopció de mesures d’estalvi energètic (apartat C.3) constitueix un dels requisits
bàsics que han de complir els edificis, sens perjudici que la concreció de les corresponents
mesures s’haurà d’establir en un codi tècnic de l’edificació que ha de ser
aprovat com a reglament estatal, segons preveu l’article 3.2) i la disposició final
segona de la susdita Llei.
La pròpia Llei Estatal 38/1999 determina que el codi tècnic de l’edificació és un marc
normatiu que estableix les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i de les seves
instal·lacions, sense comportar una regulació exhauridora de les exigències
tècniques de l’edificació. En aquesta línia, la pròpia Llei en l’article 3.2) preveu que el
codi tècnic de l’edificació podrà ser completat amb les exigències d’altres normatives
dictades per les administracions competents i que haurà de ser actualitzat
periòdicament d’acord amb l’evolució de la tècnica i la demanda de la societat en
matèria de necessitats energètiques. Així doncs, deixa un espai obert a l’eventual
regulació que adoptin les comunitats autònomes i els municipis sobre exigències
tècniques dels edificis.
2
Article 1. OBJECTE
L’objecte d’aquesta Ordenança és regular la incorporació obligatòria de sistemes
d’aprofitament actiu d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta
sanitària (ACS) i escalfament de l’aigua en els edificis, construccions i piscines
situats en el terme municipal de Barberá del Vallés que compleixin les condicions
establertes en aquesta norma.
Article 2. EDIFICACIONS I CONSTRUCCIONS AFECTADES
d’aprofitament actiu d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta
sanitària (ACS) i escalfament de l’aigua en els edificis, construccions i piscines
situats en el terme municipal de Barberá del Vallés que compleixin les condicions
establertes en aquesta norma.
Article 2. EDIFICACIONS I CONSTRUCCIONS AFECTADES
1. Les determinacions d’aquesta Ordenança són d’aplicació als supòsits en què
concorrin conjuntament les següents circumstàncies:
a) Realització de noves edificacions o construccions; o bé rehabilitació, reforma
integral o canvi d’ús de la totalitat de l’edifici o construccions existents; tant si són
de titularitat pública com privada, inclosos els edificis independents que formin
part d’instal·lacions complexes.
b) Que l’ús de l’edificació es correspongui amb algun dels previstos en l’article 3.
c) Que sigui previsible un volum de demanda diària d’aigua calenta sanitària
l’escalfament del qual comporti una despesa superior a 292 MJ útils en calculs
de mitjana anual. (Correspon a una demanda estàndard de 14 habitatges).
2. Les determinacions d’aquesta Ordenança seran així mateix aplicables per a
l’escalfament de l’aigua dels vasos de les piscines cobertes climatitzades de nova
construcció amb un volum d’aigua superior als 100 m3. L’escalfament de piscines
descobertes i similars només es podrà fer amb sistemes d’aprofitament de l’energia
solar.
Article 3. USOS AFECTATS
concorrin conjuntament les següents circumstàncies:
a) Realització de noves edificacions o construccions; o bé rehabilitació, reforma
integral o canvi d’ús de la totalitat de l’edifici o construccions existents; tant si són
de titularitat pública com privada, inclosos els edificis independents que formin
part d’instal·lacions complexes.
b) Que l’ús de l’edificació es correspongui amb algun dels previstos en l’article 3.
c) Que sigui previsible un volum de demanda diària d’aigua calenta sanitària
l’escalfament del qual comporti una despesa superior a 292 MJ útils en calculs
de mitjana anual. (Correspon a una demanda estàndard de 14 habitatges).
2. Les determinacions d’aquesta Ordenança seran així mateix aplicables per a
l’escalfament de l’aigua dels vasos de les piscines cobertes climatitzades de nova
construcció amb un volum d’aigua superior als 100 m3. L’escalfament de piscines
descobertes i similars només es podrà fer amb sistemes d’aprofitament de l’energia
solar.
Article 3. USOS AFECTATS
1. Els usos que queden afectats per la incorporació de sistemes d’aprofitament
actius i utilització d’energia solar tèrmica són els següents:
- Habitatge
- Residencial col·lectiu
- Hoteler
- Educatiu
- Sanitari assistencial
3
- Esportiu
- Comercial
- Industrial, en general si cal aigua calenta per al procés, i també quan sigui
preceptiva la instal·lació de dutxes per al personal
- Qualsevol altre que comporti un consum d’ACS
2. Pel que fa al cas d’escalfament de piscines, queden afectats tots els usos tant si
és tracta de piscines cobertes com descobertes.
3. Tots aquests usos s’han d’entendre en el sentit que defineixi la normativa
urbanística vigent.
Article 4. RESPONSABLES DEL COMPLIMENT D’AQUESTA ORDENANÇA
actius i utilització d’energia solar tèrmica són els següents:
- Habitatge
- Residencial col·lectiu
- Hoteler
- Educatiu
- Sanitari assistencial
3
- Esportiu
- Comercial
- Industrial, en general si cal aigua calenta per al procés, i també quan sigui
preceptiva la instal·lació de dutxes per al personal
- Qualsevol altre que comporti un consum d’ACS
2. Pel que fa al cas d’escalfament de piscines, queden afectats tots els usos tant si
és tracta de piscines cobertes com descobertes.
3. Tots aquests usos s’han d’entendre en el sentit que defineixi la normativa
urbanística vigent.
Article 4. RESPONSABLES DEL COMPLIMENT D’AQUESTA ORDENANÇA
Són responsables del cumpliment d’allò que s’estableix en aquesta ordenança el
promotor de la construcció o reforma, el propietari de l’immoble afectat i el facultatiu
que projecta i dirigeix les obres, en l’àmbit de les seves facultats. També és subjecte
obligat per l’ordenança el titular i l’usuari de les activitats que s’hi porten a terme als
edificis o construccions que disposen d’energia solar.
promotor de la construcció o reforma, el propietari de l’immoble afectat i el facultatiu
que projecta i dirigeix les obres, en l’àmbit de les seves facultats. També és subjecte
obligat per l’ordenança el titular i l’usuari de les activitats que s’hi porten a terme als
edificis o construccions que disposen d’energia solar.
Article 5. REQUISITS FORMALS A INCORPORAR A LES LLICÈNCIES
O PERMISOS MUNICIPALS
O PERMISOS MUNICIPALS
1. A tota sol·licitud de llicència o permís municipal per a la construcció i/o ús dels
establerts a l’article 2 d’aquesta ordenança caldrà adjuntar-hi, conjuntament amb la
resta de la documentació que correspongui, el projecte bàsic de la instal·lació de
captació i utilització d’energia solar amb els càlculs analítics corresponents per
justificar el compliment d’aquesta norma. En el cas que, segons el Reglament
d’instal·lacions tèrmiques dels edificis (RITE), aprovat per Reial decret 1751/1998, de
31 de juliol, la instal·lació no necessiti projecte, aquest s’haurà de substituir per la
documentació presentada per l’instal·lador, amb les condicions que determina la
Instrucció tècnica ITE07 de dit Reglament. El càlcul que acrediti el compliment
d’aquesta norma haurà de quedar igualment justificat en la memòria corresponent.
2. Si la instal·lació a realitzar consisteix en la pròpia del sistema d’energia solar
tèrmica, objecte d’aquesta Ordenança, també caldrà l’obtenció de llicència municipal
amb sol·licitud prèvia d’atorgament i presentació, per part de l’interessat, dels
documents a què es fa referència a l’apartat anterior.
3. La certificació de final d’obra o de final de instal·lació, a la presentació de les
quals resta supeditat l’atorgament de les llicències, caldrà que acrediti a més a més
4
que la instal·lació de captació i utilització d’energia solar executada s’ajusta al
projecte indicat a l’apartat anterior. En altre cas, caldrà la presentació d’un
certificat específic, que ha de seguir el model de l’apèndix 06.1 del RITE i ha de ser
emès per un tècnic competent.
4. La correcta execució de les instal·lacions per a la producció d’ACS en els edificis
que vinguin obligats per aquesta ordenança serà condició necessària per a l’obtenció
de la llicència municipal d’us i ocupació. En aquest sentit, en els procediments
d’atorgament de llicències i permisos regulats a l’Ordenança Municipal Reguladora
de la Intervenció Integral de l’Administració Municipal en les Activitats i Instal·lacions
(BOP 21.02.2000), s’haurà d’aplicar i tenir en compte el contingut d’aquesta
Ordenança.
establerts a l’article 2 d’aquesta ordenança caldrà adjuntar-hi, conjuntament amb la
resta de la documentació que correspongui, el projecte bàsic de la instal·lació de
captació i utilització d’energia solar amb els càlculs analítics corresponents per
justificar el compliment d’aquesta norma. En el cas que, segons el Reglament
d’instal·lacions tèrmiques dels edificis (RITE), aprovat per Reial decret 1751/1998, de
31 de juliol, la instal·lació no necessiti projecte, aquest s’haurà de substituir per la
documentació presentada per l’instal·lador, amb les condicions que determina la
Instrucció tècnica ITE07 de dit Reglament. El càlcul que acrediti el compliment
d’aquesta norma haurà de quedar igualment justificat en la memòria corresponent.
2. Si la instal·lació a realitzar consisteix en la pròpia del sistema d’energia solar
tèrmica, objecte d’aquesta Ordenança, també caldrà l’obtenció de llicència municipal
amb sol·licitud prèvia d’atorgament i presentació, per part de l’interessat, dels
documents a què es fa referència a l’apartat anterior.
3. La certificació de final d’obra o de final de instal·lació, a la presentació de les
quals resta supeditat l’atorgament de les llicències, caldrà que acrediti a més a més
4
que la instal·lació de captació i utilització d’energia solar executada s’ajusta al
projecte indicat a l’apartat anterior. En altre cas, caldrà la presentació d’un
certificat específic, que ha de seguir el model de l’apèndix 06.1 del RITE i ha de ser
emès per un tècnic competent.
4. La correcta execució de les instal·lacions per a la producció d’ACS en els edificis
que vinguin obligats per aquesta ordenança serà condició necessària per a l’obtenció
de la llicència municipal d’us i ocupació. En aquest sentit, en els procediments
d’atorgament de llicències i permisos regulats a l’Ordenança Municipal Reguladora
de la Intervenció Integral de l’Administració Municipal en les Activitats i Instal·lacions
(BOP 21.02.2000), s’haurà d’aplicar i tenir en compte el contingut d’aquesta
Ordenança.
Article 6. CLÀUSULA DE PROGRÉS TÈCNIC
1. L’aplicació d’aquesta Ordenança es realitzarà en cada cas d’acord amb la millor
tecnologia disponible.
2. Les llicències regulades en aquesta Ordenança queden sotmeses a la reserva
de modificació no substancial del seu clausulat o condicions als efectes de
possibilitar la permanent adaptació als avenços tecnològics.
3. L'Alcalde o el Regidor delegat podrà dictar les disposicions adients per adaptar
les previsions tècniques d'aquesta ordenança als canvis tecnològics que es puguin
produir, sempre que no originin un canvi o modificació substancial de la mateixa,
cas en què s’hauràn d’adoptar idèntics tràmits i acords que els previstos per a la
seva aprovació.
tecnologia disponible.
2. Les llicències regulades en aquesta Ordenança queden sotmeses a la reserva
de modificació no substancial del seu clausulat o condicions als efectes de
possibilitar la permanent adaptació als avenços tecnològics.
3. L'Alcalde o el Regidor delegat podrà dictar les disposicions adients per adaptar
les previsions tècniques d'aquesta ordenança als canvis tecnològics que es puguin
produir, sempre que no originin un canvi o modificació substancial de la mateixa,
cas en què s’hauràn d’adoptar idèntics tràmits i acords que els previstos per a la
seva aprovació.
Article 7. REQUISITS DE LES INSTAL·LACIONS I NORMATIVA APLICABLE
1. Les instal·lacions solars han de proporcionar una aportació mínima d’energia
solar del 60%.
2. Les instal·lacions d’energia solar de baixa temperatura han de complir la
legislació vigent en cada moment i els és d’aplicació especialment la Llei 21/1992
d’Indústria quant al règim d’infraccions i sancions; el Reglament d'instal·lacions
tèrmiques als edificis (RITE), aprovat per Reial Decret 1751/1998 de 31 de juliol i, en
especial, els seus capítols ITE 10.1, Producció d'ACS mitjançant sistemes solars
actius i ITE 10.2, Acondicionament de piscines. També es tindran en compte, a
efectes d’aquesta ordenança, els Criteris de Qualitat i Disseny d'Instal·lacions
d'Energia Solar per a Aigua Calenta i Calefacció, d'APERCA (Associació de
5
Professionals de les Energies Renovables de Catalunya), sempre que no
contradiguin aquesta legislació i així quedi establert, a l’hora de la seva aplicació,
pels propis Serveis Tècnics Municipals.
3. Les instal·lacions d’energia solar s’han de dissenyar d’acord als paràmetres
establerts a l’annex 1.
4. Les instal·lacions d’energia solar han de complir, a banda dels assenyalats
anteriorment, els criteris i paràmetres que s’exposen a l’annex 2.
Article 8. REDUCCIÓ D’APORTACIÓ D’ENERGIA I EXEMPCIONS
1. La aportació mínima d’energia solar a que fa referència l’article anterior, es pot
reduir, sempre que sigui de forma justificada i s’aproximi el màxim possible al
percentatge establert, en els casos següents:
c) Quan aquest percentatge d’aportament es cobreixi en combinació amb equips
que permetin l’aprofitament d’energies renovables o residuals procedents
d’instal·lacions tèrmiques.
d) Quan una quantitat superior al 40 % de la demanda total d'aigua calenta sanitària
o d'escalfament de l'aigua de les piscines cobertes climatitzades es cobreix
mitjançant la generació combinada de calor i electricitat (cogeneració) o de fred i
calor (bomba de calor a gas), de forma que la suma d'aquesta aportació i
l'aportació solar sigui el 100 % de les necessitats.
e) Quan no es disposi, a la coberta, d'una superfície mínima de 5 m2/habitatge tipus
(4 persones), o superfície equivalent en funció del programa funcional dels
habitatges. Als efectes de l'esmentada equivalència es procedirà de la forma com
s'especifica a l’annex 1, punt 1.-Paràmetres específics de consum per habitatges,
aplicant als 5 m2/habitatge, el coeficient corrector P/4. En aquest cas, caldrà
aprofitar la màxima superfície disponible.
f) Quan l’acompliment d’aquest nivell de producció ultrapassi els criteris de càlcul
que marca el RITE.
g) Quan l’emplaçament no tingui suficient accés al sol per barreres externes a
aquest.
h) Per al cas d’edificis rehabilitats quan hi hagi greus limitacions arquitectòniques
derivades de la seva configuració previa.
6
2. De manera excepcional, es podrà declarar l’exempció total de l’aportació mínima
d’energia, en els punts c), e) i f) de l’apartat anterior, si només es pot cobrir fins a un
25% de les necessitats, cosa que caldrà acreditar i justificar adequadament amb
l’estudi tècnic corresponent.
solar del 60%.
2. Les instal·lacions d’energia solar de baixa temperatura han de complir la
legislació vigent en cada moment i els és d’aplicació especialment la Llei 21/1992
d’Indústria quant al règim d’infraccions i sancions; el Reglament d'instal·lacions
tèrmiques als edificis (RITE), aprovat per Reial Decret 1751/1998 de 31 de juliol i, en
especial, els seus capítols ITE 10.1, Producció d'ACS mitjançant sistemes solars
actius i ITE 10.2, Acondicionament de piscines. També es tindran en compte, a
efectes d’aquesta ordenança, els Criteris de Qualitat i Disseny d'Instal·lacions
d'Energia Solar per a Aigua Calenta i Calefacció, d'APERCA (Associació de
5
Professionals de les Energies Renovables de Catalunya), sempre que no
contradiguin aquesta legislació i així quedi establert, a l’hora de la seva aplicació,
pels propis Serveis Tècnics Municipals.
3. Les instal·lacions d’energia solar s’han de dissenyar d’acord als paràmetres
establerts a l’annex 1.
4. Les instal·lacions d’energia solar han de complir, a banda dels assenyalats
anteriorment, els criteris i paràmetres que s’exposen a l’annex 2.
Article 8. REDUCCIÓ D’APORTACIÓ D’ENERGIA I EXEMPCIONS
1. La aportació mínima d’energia solar a que fa referència l’article anterior, es pot
reduir, sempre que sigui de forma justificada i s’aproximi el màxim possible al
percentatge establert, en els casos següents:
c) Quan aquest percentatge d’aportament es cobreixi en combinació amb equips
que permetin l’aprofitament d’energies renovables o residuals procedents
d’instal·lacions tèrmiques.
d) Quan una quantitat superior al 40 % de la demanda total d'aigua calenta sanitària
o d'escalfament de l'aigua de les piscines cobertes climatitzades es cobreix
mitjançant la generació combinada de calor i electricitat (cogeneració) o de fred i
calor (bomba de calor a gas), de forma que la suma d'aquesta aportació i
l'aportació solar sigui el 100 % de les necessitats.
e) Quan no es disposi, a la coberta, d'una superfície mínima de 5 m2/habitatge tipus
(4 persones), o superfície equivalent en funció del programa funcional dels
habitatges. Als efectes de l'esmentada equivalència es procedirà de la forma com
s'especifica a l’annex 1, punt 1.-Paràmetres específics de consum per habitatges,
aplicant als 5 m2/habitatge, el coeficient corrector P/4. En aquest cas, caldrà
aprofitar la màxima superfície disponible.
f) Quan l’acompliment d’aquest nivell de producció ultrapassi els criteris de càlcul
que marca el RITE.
g) Quan l’emplaçament no tingui suficient accés al sol per barreres externes a
aquest.
h) Per al cas d’edificis rehabilitats quan hi hagi greus limitacions arquitectòniques
derivades de la seva configuració previa.
6
2. De manera excepcional, es podrà declarar l’exempció total de l’aportació mínima
d’energia, en els punts c), e) i f) de l’apartat anterior, si només es pot cobrir fins a un
25% de les necessitats, cosa que caldrà acreditar i justificar adequadament amb
l’estudi tècnic corresponent.
Article 9. PROTECCIÓ DEL PAISATGE
A les instal·lacions d’energia solar regulades en aquesta Ordenança els són
d’aplicació les normes urbanístiques destinades a impedir la desfiguració de la
perspectiva del paisatge o perjudicis a l’harmonia paisatgística o arquitectònica i
també la preservació i protecció d’edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos en
els corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni.
En les noves edificacions, i en les addicions de les ja existents, seran d’aplicació als
captadors solars objecte d’aquesta Ordenança les determinacions contingudes en
les normes de planejament vigents sobre elements tècnics de les instal·lacions i la
seva implantació per damunt de l’alçada reguladora de l’edifici.
Junt amb aquelles determinacions, totes les actuacions als edificis on s'hi instal·li un
sistema de captació d'energia solar hauran de preveure les mesures necessàries per
assolir la seva integració a l'edifici, així com per amagar el millor possible el conjunt
de captadors i altres equips complementaris, a fi d’evitar un impacte visual
inadmisible.
L’òrgan municipal competent verificarà l’adequació de les instal·lacions a les normes
urbanístiques i en valorarà la integració arquitectònica, així com els possibles
beneficis i perjudicis ambientals. Així mateix tindrà en compte que aquestes
instal·lacions no produeixin reflexos freqüents que puguin molestar a persones
residents en edificis confrontants.
d’aplicació les normes urbanístiques destinades a impedir la desfiguració de la
perspectiva del paisatge o perjudicis a l’harmonia paisatgística o arquitectònica i
també la preservació i protecció d’edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos en
els corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni.
En les noves edificacions, i en les addicions de les ja existents, seran d’aplicació als
captadors solars objecte d’aquesta Ordenança les determinacions contingudes en
les normes de planejament vigents sobre elements tècnics de les instal·lacions i la
seva implantació per damunt de l’alçada reguladora de l’edifici.
Junt amb aquelles determinacions, totes les actuacions als edificis on s'hi instal·li un
sistema de captació d'energia solar hauran de preveure les mesures necessàries per
assolir la seva integració a l'edifici, així com per amagar el millor possible el conjunt
de captadors i altres equips complementaris, a fi d’evitar un impacte visual
inadmisible.
L’òrgan municipal competent verificarà l’adequació de les instal·lacions a les normes
urbanístiques i en valorarà la integració arquitectònica, així com els possibles
beneficis i perjudicis ambientals. Així mateix tindrà en compte que aquestes
instal·lacions no produeixin reflexos freqüents que puguin molestar a persones
residents en edificis confrontants.
Article 10. EMPRESES INSTAL·LADORES
Les instal·lacions han de ser realitzades per empreses instal·ladores d’acord amb
l’article 14 del RITE i únicament poden emprar-se elements homologats per una
entitat degudament autoritzada. En el projecte d’instal·lació, s’han d’especificar,
sempre amb el major grau de detall tècnic, les característiques dels elements que
componen les instal·lacions.
7
Article 11. OBLIGACIONS D’UTILITZACIÓ, MANTENIMENT I COMPROVACIÓ
l’article 14 del RITE i únicament poden emprar-se elements homologats per una
entitat degudament autoritzada. En el projecte d’instal·lació, s’han d’especificar,
sempre amb el major grau de detall tècnic, les característiques dels elements que
componen les instal·lacions.
7
Article 11. OBLIGACIONS D’UTILITZACIÓ, MANTENIMENT I COMPROVACIÓ
1. Els propietaris, titulars o usuaris de la instal·lació de l’immoble o activitat dotats
d’energia solar, estan obligats a la seva utilització efectiva i a realitzar-ne les
operacions de manteniment, inclosos els mesuraments periòdics, i les reparacions
necessàries per mantenir la instal·lació en perfecte estat de funcionament i
eficiència.
2. Totes les instal·lacions que s’executin en compliment de la present Ordenança
han de disposar dels aparells adequats de mesurament d’energia tèrmica i control de
la temperatura, del cabal i de la pressió, que permetin comprovar el funcionament del
sistema.
d’energia solar, estan obligats a la seva utilització efectiva i a realitzar-ne les
operacions de manteniment, inclosos els mesuraments periòdics, i les reparacions
necessàries per mantenir la instal·lació en perfecte estat de funcionament i
eficiència.
2. Totes les instal·lacions que s’executin en compliment de la present Ordenança
han de disposar dels aparells adequats de mesurament d’energia tèrmica i control de
la temperatura, del cabal i de la pressió, que permetin comprovar el funcionament del
sistema.
Article 12. INSPECCIÓ, REQUERIMENTS I ORDRES D’EXECUCIÓ
1. Es reconeix la condició d’autoritat al personal al servei d’aquest Ajuntament
que tingui encomenat l’exercici de funcions d’inspecció, d’acord amb el que disposa
la legislació urbanística.
2. En exercici d’aquesta activitat, el personal municipal podra realitzar totes
aquelles inspeccions que consideri necessàries en les instal·lacions de l’edifici o
activitat, en ordre a comprovar l’acompliment de les previsions d’aquesta
Ordenança; i els fets que constati tindran valor provatori, d’acord amb el que
estableix la legislació de procediment administratiu comú.
3. Una vegada comprovada l’existència d’anomalies en les instal·lacions o en el
seu manteniment, l’òrgan municipal corresponent practicarà els requeriments que
pertoqui i dictarà les ordres d’execució que corresponguin per assegurar el
compliment d’aquesta Ordenança, que podran anar acompanyades de d’altres
mesures per tal assegurar la protecció de la legalitat urbanística.
4. Per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i ordres d’execució
cursadas, l’Ajuntament podrà imposar multes coercitives reiterades, que seran
independents de les sancions que puguin imposar-se amb tal caràcter i compatibles
amb aquestes, de conformitat amb la legislació en matèria de procediment
administratiu comú. La seva quantia podrà arribar fins a 3.000 euros.
Article 13. MESURES DE PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ
1. Les obres i usos que es realitzin amb incompliment dels preceptes d’aquesta
ordenança donaran lloc a què, per l'Alcalde o el Regidor delegat, es dictin les
8
mesures necessàries per al restabliment de la legalitat infringida o la realitat
física alterada, d’acord amb els procediments de protecció de la legalitat
previstos tant a la legislació urbanística, com a la legislació en matèria
d’habitatge i medi ambient.
2. Sens perjudici del que s’ha exposat a l’apartat anterior, l’incompliment de les
previsions d’aquesta ordenança podrà implicar també la caducitat o retirada de la
llicència o permís municipal d’edificació o d’activitat.
que tingui encomenat l’exercici de funcions d’inspecció, d’acord amb el que disposa
la legislació urbanística.
2. En exercici d’aquesta activitat, el personal municipal podra realitzar totes
aquelles inspeccions que consideri necessàries en les instal·lacions de l’edifici o
activitat, en ordre a comprovar l’acompliment de les previsions d’aquesta
Ordenança; i els fets que constati tindran valor provatori, d’acord amb el que
estableix la legislació de procediment administratiu comú.
3. Una vegada comprovada l’existència d’anomalies en les instal·lacions o en el
seu manteniment, l’òrgan municipal corresponent practicarà els requeriments que
pertoqui i dictarà les ordres d’execució que corresponguin per assegurar el
compliment d’aquesta Ordenança, que podran anar acompanyades de d’altres
mesures per tal assegurar la protecció de la legalitat urbanística.
4. Per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i ordres d’execució
cursadas, l’Ajuntament podrà imposar multes coercitives reiterades, que seran
independents de les sancions que puguin imposar-se amb tal caràcter i compatibles
amb aquestes, de conformitat amb la legislació en matèria de procediment
administratiu comú. La seva quantia podrà arribar fins a 3.000 euros.
Article 13. MESURES DE PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ
1. Les obres i usos que es realitzin amb incompliment dels preceptes d’aquesta
ordenança donaran lloc a què, per l'Alcalde o el Regidor delegat, es dictin les
8
mesures necessàries per al restabliment de la legalitat infringida o la realitat
física alterada, d’acord amb els procediments de protecció de la legalitat
previstos tant a la legislació urbanística, com a la legislació en matèria
d’habitatge i medi ambient.
2. Sens perjudici del que s’ha exposat a l’apartat anterior, l’incompliment de les
previsions d’aquesta ordenança podrà implicar també la caducitat o retirada de la
llicència o permís municipal d’edificació o d’activitat.
Article 14. INFRACCIONS
Són infraccions al règim establert en aquesta ordenança les previstes a la legislació
general sobre habitatge i medi ambient i, en particular, les següents:
1. Constitueix infracció molt greu no instal·lar el sistema de captació d’energia solar
quan sigui obligatori d’acord amb el que preveu aquesta ordenança.
2. Constitueixen infraccions greus:
a) La realització incompleta o insuficient de les instal·lacions de captació
d’energia solar que correspon ateses les característiques de l’edificació
i les necessitats previsibles d’aigua sanitària.
b) La realització d’obres, la manipulació de les instal·lacions o la manca de
manteniment que suposi la disminució de l’efectivitat de les
instal·lacions per sota del que és exigible.
c) La no utilització dels sistemes d’escalfament d’aigua implantats en
l’edifici, per part del titular o usuari de la instal·lació.
d) L’incompliment de les ordres i requeriments d’execució dictats per
assegurar el compliment d’aquesta ordenança.
e) No preveure les mesures necessàries per garantir la preservació i
protecció dels edificis, conjunts, entorns i paisatges esmentats a l’article
9 d’aquesta ordenança.
f) Obstaculitzar l’acció inspectora de control del compliment d’aquesta
Ordenaça.
g) No permetre i impedir l’accés a l’interior dels edificis i/o instal.lacions,
per part dels agents i inspecotors municipals, en exercici de les seves
9
funcions inspectores.
3. Constitueix infracció lleu qualsevol altre incompliment de la present ordenança.
general sobre habitatge i medi ambient i, en particular, les següents:
1. Constitueix infracció molt greu no instal·lar el sistema de captació d’energia solar
quan sigui obligatori d’acord amb el que preveu aquesta ordenança.
2. Constitueixen infraccions greus:
a) La realització incompleta o insuficient de les instal·lacions de captació
d’energia solar que correspon ateses les característiques de l’edificació
i les necessitats previsibles d’aigua sanitària.
b) La realització d’obres, la manipulació de les instal·lacions o la manca de
manteniment que suposi la disminució de l’efectivitat de les
instal·lacions per sota del que és exigible.
c) La no utilització dels sistemes d’escalfament d’aigua implantats en
l’edifici, per part del titular o usuari de la instal·lació.
d) L’incompliment de les ordres i requeriments d’execució dictats per
assegurar el compliment d’aquesta ordenança.
e) No preveure les mesures necessàries per garantir la preservació i
protecció dels edificis, conjunts, entorns i paisatges esmentats a l’article
9 d’aquesta ordenança.
f) Obstaculitzar l’acció inspectora de control del compliment d’aquesta
Ordenaça.
g) No permetre i impedir l’accés a l’interior dels edificis i/o instal.lacions,
per part dels agents i inspecotors municipals, en exercici de les seves
9
funcions inspectores.
3. Constitueix infracció lleu qualsevol altre incompliment de la present ordenança.
Article 15. SANCIONS
Les sancions que corresponen per la comissió d’infraccions al règim d’aquesta
ordenança, prenent com a referència els imports i el règim de competéncies dels
ajuntaments fixats tant a la Llei 24/1991, sobre l’Habitatge, com a la Llei 2/2002,
d’Urbanisme, són les següents:
a) Per infraccions lleus, multa de fins a 6.000 euros.
b) Per infraccions greus, multa de fins a 15.000 euros.
c) Per infraccions molt greus, multa fins a 30.000 euros.
ordenança, prenent com a referència els imports i el règim de competéncies dels
ajuntaments fixats tant a la Llei 24/1991, sobre l’Habitatge, com a la Llei 2/2002,
d’Urbanisme, són les següents:
a) Per infraccions lleus, multa de fins a 6.000 euros.
b) Per infraccions greus, multa de fins a 15.000 euros.
c) Per infraccions molt greus, multa fins a 30.000 euros.
Article 16. RÈGIM APLICABLE ALS PROCEDIMENTS DE PROTECCIÓ,
RESTAURACIÓ I SANCIONADORS: ÒRGANS COMPETENTS
RESTAURACIÓ I SANCIONADORS: ÒRGANS COMPETENTS
1. La tramitació dels procediments de protecció, restauració i sancionadors, objecte
d’aquesta ordenança, s’ajustarà al que estableix la legislació reguladora de l’exercici
de la potestat sancionadora, amb les especifitats assenyalades per la Llei 2/2002, de
14 de març, d’Urbanisme, i en aquesta ordenança.
2. L’alcalde o regidor delegat és l’òrgan competent tant per adoptar les mesures de
protecció i restauració establertes en aquesta ordenança com per incoar els
procediments sancionadors.
3. Pel que fa als òrgans competents per resoldre els procediments sancionadors,
són el següents: L’alcalde o regidor delegat, en el cas d’infraccions lleus i greus; i el
Ple de l’ajuntament, en el cas d’infraccions molt greus.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
La present Ordenança s’aplicarà a les llicències d’obres per a edificis de nova
construcció així com a les llicències d’activitats sol·licitades a partir de la seva
10
entrada en vigor. Pel que fa a les llicències sol·licitades amb anterioritat a la seva
entrada en vigor, no els serà d’aplicació aquesta Ordenança sempre i quan s’hagin
admès a tràmit, per disposar de tota la documentació adient; i sempre i quan no es
trobi en suspens el seu atorgament com a conseqüència de l’execució prèvia de
figures de planejament i gestió urbanística. En aquest cas, la sol·licitud de llicència
s’entendrà formulada a partir de la data d’executivitat del planejament i/o de fermesa
en via administrativa del projecte de gestió corresponent.
DISPOSICIÓ FINAL
La present Ordenança entrarà en vigor una vegada s’hagi publicat el seu text íntegre
en el Butlletí Oficial de la Província i transcorregut el termini previst en l’article 65.2
de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
ANNEXOS
Annex 1.- Paràmetres de disseny per a les instal·lacions d’energia solar
Annex 2: Criteris i paràmetres que han de complir les instal·lacions
d’energia solar
============================================
11
Annex 1.- Paràmetres de disseny per a les instal·lacions d’energia solar
1. Càlcul de la demanda: Paràmetres bàsics
Els paràmetres que cal utilitzar per calcular la instal·lació són els següents:
• Temperatura de l'aigua freda, tant si prové de la xarxa pública com del
subministrament propi: 10 °C, llevat que es disposi dels valors de la temperatura
real mensual de l'aigua de la xarxa, mitjançant una certificació de l'entitat
subministradora.
• Temperatura mínima de l'aigua calenta: 45°C.
• Temperatura de disseny per a l'aigua del vas de les piscines cobertes
climatitzades: les fixades al Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis-RITE,
ITE 10.2.1.2. Temperatura de l'aigua.
• Fracció percentual (DA) de la demanda energètica total anual, per a aigua calenta
sanitària, a cobrir amb la instal·lació de captadors solars de baixa temperatura: 60
%, d'acord amb la següent expressió: DA = [A/ (A+ C)] × 100 (on A és l'energia
termo-solar subministrada als punts de consum, i C és l'energia tèrmica
addicional, procedent de fonts energètiques tradicionals de suport, aportada per
cobriment de les necessitats).
• Fracció percentual (DA) de la demanda energètica total anual, per a l'escalfament
d'aigua de les piscines cobertes climatitzades a cobrir amb la instal·lació de
captadors solars de baixa temperatura: 60 %. Per l’escalfament del vas i l’aigua
d’aportació.
2. Paràmetres específics de consum per habitatges
Al projecte es considerarà un consum mínim d'aigua calenta a la temperatura de
45°C o superior, de 140 litres per habitatge tipus i dia (mitjana anual, a partir d'un
consum de 35 litres/habitant/dia), equivalent després de rendiments a 21 MJ per dia i
habitatge tipus.
S'entén per habitatge tipus, aquell que correspon a un programa funcional de quatre
persones, d'acord amb els criteris que s'estableixen a les Normes Urbanístiques i
Ordenances Metropolitanes d'Edificació. Per a habitatges amb altres programes
funcionals caldrà considerar el consum que resulti d'aplicar el criteri de
12
proporcionalitat, segons el nombre de persones que legalment correspongui al seu
programa funcional, d'acord amb la següent expressió:
Ci = 140 × P/4
on: Ci és el consum d'aigua calenta sanitària per al disseny de la instal·lació,
expressat en litres/dia corresponent a l'habitatge, i P és el nombre de persones del
programa funcional de l'habitatge en qüestió.
Per a instal·lacions col·lectives en edificis d'habitatges, el consum d'aigua calenta
sanitària a efectes del dimensionament de la instal·lació solar es calcularà d'acord
amb la següent expressió:
C =f* S Ci
on: C és el consum d'aigua calenta sanitària per al disseny de la instal·lació,
expressat en l/dia, corresponent a tot l'edifici d'habitatges, S Ci és la suma dels
consums Ci de tots els habitatges de l'edifici, calculats segons la fórmula indicada
anteriorment, f és un factor de reducció que es determina en funció del nombre
d'habitatges de l'edifici (n), segons la fórmula següent:
f =1 si n < = 10 habitatges
f = 1,2- (0; 02 * n) si 10 < n < 25
f = 0,7 si n > = 25 habitatges
3. Paràmetres específics de consum per a altres tipologies d’edificació
Al projecte es consideraran els consums d'aigua calenta la temperatura
de 45°C o superior, llistats en la taula I adjunta.
Taula I: Consums diaris considerats a Europa segons tipologia d'edificis:
Hospitals i clíniques (*) 60 litres/llit
Residències de gent gran (*) 40 litres/persona
Escoles 5 litres/alumne
Fàbriques i tallers 20 litres/persona
Oficines 5 litres/persona
Càmpings 60 litres/emplaçament
Hotels (segons categories) (*) 100-160 litres/habitació
Gimnasos 30 a 40 litres/usuari
13
Bugaderies 5 a 7 litres/quilo de roba
Restaurants 8 a 15 litres/menjar
Cafeteries 2 litres/esmorzar
(*) sense considerar el consum de restauració i bugaderia
2. Irradiació solar
El dimensionat de la instal·lació es farà en funció de la irradiació solar
rebuda segons l'orientació i la inclinació adoptades en el projecte.
Caldrà justificar les dades de la irradació solar rebuda per qualsevol
procediment, analític o experimental, científicament admissible.
=========================
14
Annex 2: Criteris i paràmetres que han de complir les instal·lacions d’energia
solar
a) El sistema a instal·lar constarà del subsistema de captació mitjançant
captadors solars, del subsistema d'intercanvi entre el circuit tancat del
captador i l'aigua de consum, del subsistema d'emmagatzematge solar, el
subsistema de suport amb altres energies i del subsistema de distribució i
consum. Excepcionalment, en el cas de les piscines, es podrà emprar un
subsistema col·lector en circuit obert, sense intercanviador i sense dipòsit
d'emmagatzemat- ge, en la mesura que el vas de la piscina en faci les
funcions.
b) En les intal.lacions només podran emprar-se col.lectors homologats per una
entitat degudament habilitada. Al projecte, caldrà aportar-ne la corba
característica i les dades de rendiment.
c) Els col.lectors es dispossaran en files, que hauran de tindre el mateix número
d’elements. Les files hauran de ser paral.leles i caldrà que estiguin
correctament alineades.
Dins de cada fila, els col.lectors es connectaran en paral.lel, només podran
disposar-se en sèrie quan la temperatura d’ús de l’aigua calenta sigui superior
als 50ºC. Les files es connectaran entre sí també en paral.lel. Només podran
disposar-se en sèrie quan els col.lectors dins de les files s’hagin conectat en
paral.lel y es requereixi una temperatura d’ús de l’aigua superior als 50ºC.
No es podrà connectar en sèrie més de tres col.lectors, ni més de tres files de
col.lectors conectats en paral.lel.
La connexió entre col.lectors i entre files s’haurà de portar a terme, de manera
que, el circuit resulti equilibrat hidràulicament (retorn invertit); en cas contrari,
s’instal.laran vàlvules d’equilibrat.
Els col.lectors que disposin de quatre maneguets de connexió es conectaran
directament entre sí. L’entrada del fluid caloportador s’efectuarà per l’extrem
inferior del primer col.lector de la fila, i la sortida per l’extrem superior de l’últim.
Els col.lectors que disposin de dos maneguets de connexió diagonalment
oposats, es connectaran a dues canonades exteriors als col.lectors, una inferior i
l’altra superior. L’entrada tindrà un pendent ascendent en sentit de l’avançada del
15
fluid del 1%.
Els col.lectors s’orientaran cap al sud geogràfic, poguent admitir desviacions no
superior als 20º respecte a dita orientació.
L’angle d’inclinació dels col.lectos sobre un plà horitzontal es determinarà en
funció de la latitud geogràfica ß (41º 30’) i del període d’utilització de la instal.lació,
d’acord amb els valors següents:
Tabla II Inclinació dels col.lectors en funció del període d’utilització.
Període d’utilització Inclinació
Anual, amb consum constant. ߺ
Preferentment a l’hivern. (ß + 10)º
Preferentment a l’estiu. (ß – 10)º
En qualsevol dels tres casos, s’admeten desviación de: ± 10º com a màxim.
La distància entre files de col.lectors haurà de ser igual o major que el valor
obtingunt mitjançant l’expressió:
d=k h
essent:
d la separació entre files
h l’alçada del col.lector (ambdues magnituds expressades amb la mateixa unitat
de mesura)
k un coeficient, el valor del qual s’obté a la tabla III, a partir de la inclinació dels
col.lectors respecte a un plà horitzontal.
Tabla III Coeficient de separació entre files de col.lectors.
Inclinació (º) 20 25 30 35 40 45 50 55
Coeficient K 1,532 1,638 1,732 1,813 1,879 1,932 1,97 1,992
La distància entre la primera fila de col.lectors i els obstacles (de alçada) que
produeixen ombres sobre les superfícies captadores haurà de ser més gran que
el valor obtingut mitjançant l’expressió:
16
d = 1,732 · a
d) A les parts comunes dels edificis, i en forma de patis d’instal·lacions, s’han de
situar els muntants necessaris per allotjar, de forma ordenada i fàcilment
accessible per a les operacions de manteniment i reparació, el conjunt de
canonades per a l’aigua freda i calenta del sistema i el subministrament de
suport, així com els complementaris que siguin necessaris. Cal que aquestes
instal·lacions discorrin de manera integrada per l’interior de les edificacions o
celoberts, llevat que comuniquin edificis aïllats; en aquest cas hauran d’anar
soterrades o de qualsevol altra forma que en minimitzi l’impacte visual. Queda
prohibit, de forma expressa i sense excepcions, el traçat de canonades i
muntants per façanes principals, per patis d’illa i per terrats, amb l’excepció, en
el darrer cas, dels curts trams horitzontals necessaris per assolir els muntants
verticals.
e) La distribució d’aigua calenta sanitària s’ha de realitzar amb canonades que
disposin d’un aïllament mínim de 20 mm amb un aïllant de conductivitat
tèrmica no superior a 0.04 W/m ºC.
=================
d’aquesta ordenança, s’ajustarà al que estableix la legislació reguladora de l’exercici
de la potestat sancionadora, amb les especifitats assenyalades per la Llei 2/2002, de
14 de març, d’Urbanisme, i en aquesta ordenança.
2. L’alcalde o regidor delegat és l’òrgan competent tant per adoptar les mesures de
protecció i restauració establertes en aquesta ordenança com per incoar els
procediments sancionadors.
3. Pel que fa als òrgans competents per resoldre els procediments sancionadors,
són el següents: L’alcalde o regidor delegat, en el cas d’infraccions lleus i greus; i el
Ple de l’ajuntament, en el cas d’infraccions molt greus.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
La present Ordenança s’aplicarà a les llicències d’obres per a edificis de nova
construcció així com a les llicències d’activitats sol·licitades a partir de la seva
10
entrada en vigor. Pel que fa a les llicències sol·licitades amb anterioritat a la seva
entrada en vigor, no els serà d’aplicació aquesta Ordenança sempre i quan s’hagin
admès a tràmit, per disposar de tota la documentació adient; i sempre i quan no es
trobi en suspens el seu atorgament com a conseqüència de l’execució prèvia de
figures de planejament i gestió urbanística. En aquest cas, la sol·licitud de llicència
s’entendrà formulada a partir de la data d’executivitat del planejament i/o de fermesa
en via administrativa del projecte de gestió corresponent.
DISPOSICIÓ FINAL
La present Ordenança entrarà en vigor una vegada s’hagi publicat el seu text íntegre
en el Butlletí Oficial de la Província i transcorregut el termini previst en l’article 65.2
de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
ANNEXOS
Annex 1.- Paràmetres de disseny per a les instal·lacions d’energia solar
Annex 2: Criteris i paràmetres que han de complir les instal·lacions
d’energia solar
============================================
11
Annex 1.- Paràmetres de disseny per a les instal·lacions d’energia solar
1. Càlcul de la demanda: Paràmetres bàsics
Els paràmetres que cal utilitzar per calcular la instal·lació són els següents:
• Temperatura de l'aigua freda, tant si prové de la xarxa pública com del
subministrament propi: 10 °C, llevat que es disposi dels valors de la temperatura
real mensual de l'aigua de la xarxa, mitjançant una certificació de l'entitat
subministradora.
• Temperatura mínima de l'aigua calenta: 45°C.
• Temperatura de disseny per a l'aigua del vas de les piscines cobertes
climatitzades: les fixades al Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis-RITE,
ITE 10.2.1.2. Temperatura de l'aigua.
• Fracció percentual (DA) de la demanda energètica total anual, per a aigua calenta
sanitària, a cobrir amb la instal·lació de captadors solars de baixa temperatura: 60
%, d'acord amb la següent expressió: DA = [A/ (A+ C)] × 100 (on A és l'energia
termo-solar subministrada als punts de consum, i C és l'energia tèrmica
addicional, procedent de fonts energètiques tradicionals de suport, aportada per
cobriment de les necessitats).
• Fracció percentual (DA) de la demanda energètica total anual, per a l'escalfament
d'aigua de les piscines cobertes climatitzades a cobrir amb la instal·lació de
captadors solars de baixa temperatura: 60 %. Per l’escalfament del vas i l’aigua
d’aportació.
2. Paràmetres específics de consum per habitatges
Al projecte es considerarà un consum mínim d'aigua calenta a la temperatura de
45°C o superior, de 140 litres per habitatge tipus i dia (mitjana anual, a partir d'un
consum de 35 litres/habitant/dia), equivalent després de rendiments a 21 MJ per dia i
habitatge tipus.
S'entén per habitatge tipus, aquell que correspon a un programa funcional de quatre
persones, d'acord amb els criteris que s'estableixen a les Normes Urbanístiques i
Ordenances Metropolitanes d'Edificació. Per a habitatges amb altres programes
funcionals caldrà considerar el consum que resulti d'aplicar el criteri de
12
proporcionalitat, segons el nombre de persones que legalment correspongui al seu
programa funcional, d'acord amb la següent expressió:
Ci = 140 × P/4
on: Ci és el consum d'aigua calenta sanitària per al disseny de la instal·lació,
expressat en litres/dia corresponent a l'habitatge, i P és el nombre de persones del
programa funcional de l'habitatge en qüestió.
Per a instal·lacions col·lectives en edificis d'habitatges, el consum d'aigua calenta
sanitària a efectes del dimensionament de la instal·lació solar es calcularà d'acord
amb la següent expressió:
C =f* S Ci
on: C és el consum d'aigua calenta sanitària per al disseny de la instal·lació,
expressat en l/dia, corresponent a tot l'edifici d'habitatges, S Ci és la suma dels
consums Ci de tots els habitatges de l'edifici, calculats segons la fórmula indicada
anteriorment, f és un factor de reducció que es determina en funció del nombre
d'habitatges de l'edifici (n), segons la fórmula següent:
f =1 si n < = 10 habitatges
f = 1,2- (0; 02 * n) si 10 < n < 25
f = 0,7 si n > = 25 habitatges
3. Paràmetres específics de consum per a altres tipologies d’edificació
Al projecte es consideraran els consums d'aigua calenta la temperatura
de 45°C o superior, llistats en la taula I adjunta.
Taula I: Consums diaris considerats a Europa segons tipologia d'edificis:
Hospitals i clíniques (*) 60 litres/llit
Residències de gent gran (*) 40 litres/persona
Escoles 5 litres/alumne
Fàbriques i tallers 20 litres/persona
Oficines 5 litres/persona
Càmpings 60 litres/emplaçament
Hotels (segons categories) (*) 100-160 litres/habitació
Gimnasos 30 a 40 litres/usuari
13
Bugaderies 5 a 7 litres/quilo de roba
Restaurants 8 a 15 litres/menjar
Cafeteries 2 litres/esmorzar
(*) sense considerar el consum de restauració i bugaderia
2. Irradiació solar
El dimensionat de la instal·lació es farà en funció de la irradiació solar
rebuda segons l'orientació i la inclinació adoptades en el projecte.
Caldrà justificar les dades de la irradació solar rebuda per qualsevol
procediment, analític o experimental, científicament admissible.
=========================
14
Annex 2: Criteris i paràmetres que han de complir les instal·lacions d’energia
solar
a) El sistema a instal·lar constarà del subsistema de captació mitjançant
captadors solars, del subsistema d'intercanvi entre el circuit tancat del
captador i l'aigua de consum, del subsistema d'emmagatzematge solar, el
subsistema de suport amb altres energies i del subsistema de distribució i
consum. Excepcionalment, en el cas de les piscines, es podrà emprar un
subsistema col·lector en circuit obert, sense intercanviador i sense dipòsit
d'emmagatzemat- ge, en la mesura que el vas de la piscina en faci les
funcions.
b) En les intal.lacions només podran emprar-se col.lectors homologats per una
entitat degudament habilitada. Al projecte, caldrà aportar-ne la corba
característica i les dades de rendiment.
c) Els col.lectors es dispossaran en files, que hauran de tindre el mateix número
d’elements. Les files hauran de ser paral.leles i caldrà que estiguin
correctament alineades.
Dins de cada fila, els col.lectors es connectaran en paral.lel, només podran
disposar-se en sèrie quan la temperatura d’ús de l’aigua calenta sigui superior
als 50ºC. Les files es connectaran entre sí també en paral.lel. Només podran
disposar-se en sèrie quan els col.lectors dins de les files s’hagin conectat en
paral.lel y es requereixi una temperatura d’ús de l’aigua superior als 50ºC.
No es podrà connectar en sèrie més de tres col.lectors, ni més de tres files de
col.lectors conectats en paral.lel.
La connexió entre col.lectors i entre files s’haurà de portar a terme, de manera
que, el circuit resulti equilibrat hidràulicament (retorn invertit); en cas contrari,
s’instal.laran vàlvules d’equilibrat.
Els col.lectors que disposin de quatre maneguets de connexió es conectaran
directament entre sí. L’entrada del fluid caloportador s’efectuarà per l’extrem
inferior del primer col.lector de la fila, i la sortida per l’extrem superior de l’últim.
Els col.lectors que disposin de dos maneguets de connexió diagonalment
oposats, es connectaran a dues canonades exteriors als col.lectors, una inferior i
l’altra superior. L’entrada tindrà un pendent ascendent en sentit de l’avançada del
15
fluid del 1%.
Els col.lectors s’orientaran cap al sud geogràfic, poguent admitir desviacions no
superior als 20º respecte a dita orientació.
L’angle d’inclinació dels col.lectos sobre un plà horitzontal es determinarà en
funció de la latitud geogràfica ß (41º 30’) i del període d’utilització de la instal.lació,
d’acord amb els valors següents:
Tabla II Inclinació dels col.lectors en funció del període d’utilització.
Període d’utilització Inclinació
Anual, amb consum constant. ߺ
Preferentment a l’hivern. (ß + 10)º
Preferentment a l’estiu. (ß – 10)º
En qualsevol dels tres casos, s’admeten desviación de: ± 10º com a màxim.
La distància entre files de col.lectors haurà de ser igual o major que el valor
obtingunt mitjançant l’expressió:
d=k h
essent:
d la separació entre files
h l’alçada del col.lector (ambdues magnituds expressades amb la mateixa unitat
de mesura)
k un coeficient, el valor del qual s’obté a la tabla III, a partir de la inclinació dels
col.lectors respecte a un plà horitzontal.
Tabla III Coeficient de separació entre files de col.lectors.
Inclinació (º) 20 25 30 35 40 45 50 55
Coeficient K 1,532 1,638 1,732 1,813 1,879 1,932 1,97 1,992
La distància entre la primera fila de col.lectors i els obstacles (de alçada) que
produeixen ombres sobre les superfícies captadores haurà de ser més gran que
el valor obtingut mitjançant l’expressió:
16
d = 1,732 · a
d) A les parts comunes dels edificis, i en forma de patis d’instal·lacions, s’han de
situar els muntants necessaris per allotjar, de forma ordenada i fàcilment
accessible per a les operacions de manteniment i reparació, el conjunt de
canonades per a l’aigua freda i calenta del sistema i el subministrament de
suport, així com els complementaris que siguin necessaris. Cal que aquestes
instal·lacions discorrin de manera integrada per l’interior de les edificacions o
celoberts, llevat que comuniquin edificis aïllats; en aquest cas hauran d’anar
soterrades o de qualsevol altra forma que en minimitzi l’impacte visual. Queda
prohibit, de forma expressa i sense excepcions, el traçat de canonades i
muntants per façanes principals, per patis d’illa i per terrats, amb l’excepció, en
el darrer cas, dels curts trams horitzontals necessaris per assolir els muntants
verticals.
e) La distribució d’aigua calenta sanitària s’ha de realitzar amb canonades que
disposin d’un aïllament mínim de 20 mm amb un aïllant de conductivitat
tèrmica no superior a 0.04 W/m ºC.
=================
